Enyorem el ‘Retrovisor’
El periodisme és molt més que informació política. És, també, molt més que l’avorrida actualitat que de vegades inunda sense esma les pàgines dels diaris. El periodisme –allò que ara es diu amb tan poca gràcia “contingut”– és qualitat literària, explicar històries –del passat o del present– i conviure amb una comunitat de lectors que busquen molt més que les quatre declaracions tòpiques dels capitostos de torn. És per això que resulta una bona notícia la tria d’una persona que no prové de la informació política per dirigir un mitjà de comunicació tan important com SEGRE. I encara més si aquesta persona, l’Anna Sàez, ha compartit històries amb els lectors del diari, cada setmana durant gairebé dotze anys, amb la mirada pendent del Retrovisor. Avantatges de qui no ha d’estar cada dia al volant.
Enyorem el Retrovisor, la secció de la darrera pàgina del SEGRE on l’Anna ens explicava, cada divendres, històries plenes de referències generacionals, geogràfiques, literàries. Passaven per allí persones del Baix Segre o de la societat global, tant era, amb l’element comú de l’humor, la tendresa, l’agudesa literària, la complicitat generacional. Sempre amb la voluntat de fer quelcom més que una crònica.
De tot això queda constància al llibre Batre records, publicat per Fonoll l’any 2020. Ara arriba amb aquesta barreja de crònica sociològica, reportatge de true crime i Retrovisor ampliat que és L’enverinadora (Pòrtic, 2025), la història d’una assassina en sèrie rural, amb tota l’atenció que la premsa de l’època li va prestar, tots els condicionants sociològics, polítics i familiars que van envoltar aquella tragèdia, de la qual alguna gent encara no vol parlar. És Anna Sàez en essència; atenta a cada detall, a referències literàries que esmenta al llarg del llibre, a les tendències en matèria de criminologia, etc. És a dir, un extraordinari reportatge històric sobre un dels casos més sonats de l’època (en plena Segona República), just abans de l’esclat de la Guerra.
El llibre ens deixa amb ganes de més; de més crims (com aquest n’hi ha uns quants en la història negra de Lleida), de més relats de l’Anna Sàez, que troba el llenguatge i l’agilitat necessaris per no deixar decaure l’interès del lector en cap moment. I amb ganes de Retrovisor, secció que trobem tant a faltar des de la feliç arribada de l’Anna a la direcció d’aquest diari.
