A cor obert

En un altre encomiable esforç de l’equip de La Manolita per portar-nos grans figures del nostre pop, vam tenir la fortuna de poder veure un dels millors solistes d’aquest país com és Mikel Erentxun, excomponent del mític combo de pop de Sant Sebastià Duncan Dhu. Per desgràcia, el xou va comptar només amb mitja entrada de públic a l’haver de disputar espectadors al Jazz Tardor (Barcelona Big Blues Band amb el saxofonista Dani Nel·lo) i al Ponent Roots Festival (figures internacionals de música negra com Greg Lee, Jesse Wagner o Uppertones). Així les coses, Erentxun va saltar a l’escenari de la coquetona sala local –com ho va fer per al seu recent àlbum en viu A corazón abierto– armat únicament amb un parell de guitarres acústiques i la seua harmònica a més, per descomptat, d’aquesta veu seua única i considerada de les més característiques de tota la seua generació. Quant al repertori, aquest unplugged va servir per repassar l’etapa en solitari del donostiarra i comprovar també que pel que fa a la seua faceta de compositor de cançons, el bagatge obtingut fins a la data ha de ser considerat molt meritori per no dir excel·lent. De cap a cap de l’hora i mitja que ens va oferir el xou, vam poder disfutar de valent amb una selecció de temes extrets d’àlbums com Naufragios, El abazo del erizo, Acróbatas, Te dejas ver, El corredor de la suerte, Detalle del miedo, 24 Golpes, Corazones o el meu preferit, el fantàstic Ciudades de paso. Poca cosa vam poder escoltar de l’etapa al costat de Diego Vasallo, encara que van aconseguir fer exaltar d’emoció tots els presents amb cançons com Cien gaviotas, Jardín de rosas, En algún lugar o Una calle de París.