Petit gran jazzman

El fermall d’or a aquesta magnífica edició del nostre Jazz Tardor el va posar un músic del qual –ho confesso– no coneixia res abans del concert. Error imperdonable, ja que no estem parlant d’un nouvingut sinó d’un artista amb una dilatada trajectòria no només als EUA, el seu país d’origen, sinó des de fa uns anys a Europa, on està establert a la localitat austríaca de Graz des de la qual projecta el seu treball. Prova de fecunditat artística i bon fer són els seus 20 àlbums com a líder i gairebé un centenar més com a músic de sessió per a altres artistes. En l’actualitat aquest petit –d’estatura, que no d’enorme talent– gran jazzman està liderant dos formacions al seu nom. A saber, Full House, una experiència elèctrica, en la qual amplifica el so de la trompeta, i One For All, per practicar un bebop més estàndard, ja que el seu treball com a solista beu tant d’un Miles Davis, previ a les seues divagacions free, com de les dolçors baladístiques del gran Chet Baker abans que es malaguanyés. Al concert que tancava el certamen, Rotondi es va presentar al costat d’un trio de vells coneguts de l’afició jazzística lleidatana com Fabio Miano, el pianista italià establert a Alacant, el bateria teutó Jo Krausse i al contrabaix local Ignasi González, lluint tots ells molt bon nivell tant en les fases d’acompanyament com en els espais solistes que el líder nocturn els va brindar a cadascun. El saldo final d’aquesta actuació va ser del tot positiu, ja que encara que el repertori vespertí es va basar en Dark Blue, el seu àlbum d’estudi més recent, hi va haver també espai per a uns quants clàssics que, com per exemple el ByeBye Blackbird de Henderson i Dixon, ens van saber a glòria.