Heroi(s)

Jordi Batiste és un dels grans animadors de la música del nostre país des que es va donar a conèixer, a mitjans dels seixanta, com a membre d’

Els Tres Tambors

i del llegendari

Grup de Folk

, en el context de la Nova Cançó. A continuació, a cavall de la naixent dècada dels 70, va formar part de la no menys mítica banda de rock progressiu

Màquina!

, cantant en anglès, amb què va guanyar gran prestigi. Inquiet com no n’hi ha d’altre, Batiste va provar fortuna també amb el fallit supergrup Página Blanca i, sobretot, en el duo Ia & Batiste, amb Ia Clua, que aquesta vegada sí que va aconseguir certa transcendència i un parell d’àlbums magnífics. En l’ambient festiu de la música Laietana de finals de la dècada i contemporanis d’altres multibandes d’esperit ballador com La Salseta del Poble Sec, la Galana o l’Orquestra Plateria, precisament durant la seua relació amb aquesta última, Batiste es va inventar l’àlter ego Rocky Muntanyola. Més tard vindrien diversos àlbums al seu nom, molt treball en publicitat i doblatge, un efímer revival de Ia & Batiste i, sobretot, aquest tribut al bard de Minnesota amb Gerard Quintana que es va titular Els Miralls de Dylan i que tan bon predicament va tenir entre el públic. Després de cinquanta anys de frondosa trajectòria, Jordi Batiste roman com a autèntic heroi de la nostra música i sempre resulta apassionant tornar a escoltar-lo. En un format íntim i acústic, acompanyat de vells col·legues com Manel Joseph (percussions), Luigi Cabanach (guitarra) i Amadeu Casas (banjo, mandolina), Batiste ens va regalar el seu més bonic Grans Èxits, picotejant temes de totes les seues formacions fins a fer-nos bategar de nostàlgia i emoció.