Perfecta simbiosi

La trajectòria en comú que des de fa alguns anys protagonitzen la cantant Tui Higgins i el pianista Xavier Monge ha aconseguit consolidar una fórmula musical fresca i divertida, compartida amb els aficionats en directe o bé amb algun registre sonor que es pot disfrutar també a casa. I és que projectes variats i preciosos com els dedicats al compositor de musicals Harold Arlen (el d’Over the rainbow, exemple màxim d’un songbook espectacular farcit de centenars de cançons brillants); a la malaguanyada cantautora madrilenya Cecilia (aquella Evangelina Sobredo lluminosa rara avis musical i equilibrista sens igual en el gris tardofranquisme espanyol), o a grans songwriters americanes dels 70 (Roberta Flack, Joan Armatrading, Carole King, Laura Nyro, Linda Ronstadt, Buffy Sainte-Marie, Joan Baez, Carly Simon...) demostren no només la seua gran versatilitat i capacitat d’adaptació des del jazz fins a tota mena de gèneres, sinó també un gust musical d’un rang molt elevat. La seua recent cita a l’Antares va servir per gaudir d’aquesta perfecta simbiosi que són capaços de crear quan s’uneixen la veu singular, suggeridora, agradable, càlida, bondadosa i tan amigable de Tui i aquest ferm pols pianístic de Xavi, tan elegant i fins i tot relaxant quan un tanca els ulls i es deixa portar per la seua dúctil mestria interpretativa. Les dos sessions, que es van consumir sense gairebé adonar-nos-en, van resumir aquest bonic treball seu plegats dels últims temps, i ens van demostrar de passada que, si s’ho proposen, són capaços de sorprendre’ns amb noves propostes insospitades. Per què no pop francès o italià dels seixanta? Aquí queda el repte.