Una ocasió especial

Més d’un decenni després d’haver-se donat a conèixer com a cantautor (i amb un bagatge discogràfic sòlid i impecable pel que fa a continguts i factura, en el qual podem rastrejar quatre àlbums amb el projecte El Fill del Mestre, dos més com a Gasión, el seu àlter ego artístic, a més d’un altre treball a mitges amb Xavier Baró, diversos EP i col·laboracions en discos de músics tercers), l’artista d’Alpicat reapareix entre amics i admiradors per enregistrar en viu, sobre l’escenari de la seua sala talismà, l’acollidor Cafè de l’Escorxador, la que serà la seua pròxima referència discogràfica, única fins a la data en format de rigorós directe. El repertori escollit per a una ocasió tan especial ha estat una selecció preciosa que recorre, més o menys, tota la seua trajectòria i que, durant aquest enregistrament amb públic, va ser repartida en dos sets diferenciats. El primer, amb l’artista actuant tot sol i acompanyat únicament de les seues guitarres i una eventual harmònica. El segon, en companyia del multiguitarrista Xavier Ábrego, fidel escuder instrumental dels últims anys, alhora que productor quan ha fet falta (i molt bé, per cert). Els que seguim El Fill del Mestre/Gasión des dels inicis sabem de la seua gran presència artística, però, sobretot, de la seua gran qualitat humana, cosa gens fútil, ja que en aquest beneït negoci musical que ens apassiona –l’edat i la meua ja bastant llarga experiència m’ho deixa dir sense embuts– hi ha molta tonteria... Vam passar-ho formidablement bé escoltant el seu material, tant el d’ara, Cançons per a després d’un diluvi, com el més antic, els LP anteriors, que, podrem comprovar-ho quan surti el disc, ha envellit formidablement.