CRÍTICADEMÚSICA
Completa delícia
Jairo Zabala o, el que és el mateix, aquest alter ego musical batejat ja fa uns quants anys com a Depedro, té en totes i cada una de les seues gires parada fixa a Lleida. I és que, des que ens va visitar per primera vegada fa set o vuit anys i va descobrir les bondats ambientals i el públic habitual del Cafè del Teatre, trepitjar de tant en tant aquest escenari li produeix –paraules textuals– el més gran dels plaers possibles, artísticament parlant. No n’hi ha cap dubte, se li nota. Com es nota també l’efecte que la seua música i cançons causen en l’afició lleidatana, perquè ja no resulta estrany veure el local ple de gom a gom i la seua gent gaudint i ballant fins a graus d’extenuació. L’excusa perfecta per a la seua recent visita ha estat mostrar-nos les fantàstiques composicions recents que han donat forma a El pasajero, l’últim dels seus àlbums d’estudi i el que en suma set com a Depedro, si no afegim altres fruits obtinguts en projectes paral·lels, alguns com a 3.000 Hombres o La Vaca Azul, que augmentarien la seua motxilla discogràfica amb mitja dotzena de llançaments més. Una activitat frenètica com la seua uneix als enregistraments un continu vaivé d’un extrem a l’altre del món, amb múltiples actuacions per defensar en directe aquest singular treball vocal i instrumental propi; a saber, una fantàstica amalgama d’estils amb referències innegables al rock vocal dels cinquanta, els sons fronterers americans, el folklore del Con Sud o les músiques ètniques africanes. Així, l’actuació del cantautor madrileny, secundat pel seu formidable grup d’acompanyament, va ser una completa delícia, ja que, a banda de temes recents, també va recórrer al seu repertori més celebrat.