CRÍTICADEMÚSICA
Les quatre guerreres
La revolució russa, que aquest any celebra el centenari, va oferir avenços en diversos àmbits possibilitant que una dona com Aleksandra Kollontai exercís per primera vegada rangs polítics de màxima transcendència. En el seu homenatge, el quartet format per Sílvia Comes, Montse Castellà, Meritxell Gené i Ivette Nadal, pòquer de cantautores de tres generacions i amb visions personals sobre la música, la història o el feminisme, han muntat amb encert excel·lent aquest espectacle coral tan atractiu i que, no en va, va ser escollit pel Festival Barnasants per inaugurar l’edició d’aquest any. El repertori, a base de cançons pròpies o amb versos musicats per elles d’autores rellevants –Montserrat Roig, Maria-Mercè Marçal, Felícia Fuster, Montserrat Abelló, Zoraida Burgos, Marina Garcés o la nostra Rosa Fabregat– ens va encantar ja que, més enllà de la possibilitat de semblar poc homogeni i amb textures diferents va aconseguir, al contrari, sonar a folk molt modern gràcies a les veus de les protagonistes tan ben empastades i en harmonia tan perfecta. La motivació de tot aquest entramat artístic, reivindicatiu i d’una actualitat temàtica que, desafortunadament, continua manifestant-se dia rere dia, ens hauria de servir per no abaixar ni un instant la guàrdia si volem que, una vegada per sempre, adquireixin condició d’obsolescència les desigualtats generades per aquest sexisme ancestral i canalla de la nostra societat. Les quatre guerreres, amb les seues veus i guitarres com a úniques i revolucionàries armes de la seua bel·ligerància pacífica i bonica, ens van enaltir i van emocionar, fent-nos somiar amb un món millor, igualitari i molt més just que l’actual.