Sí, director

El primer dia que assages Haydn amb Salvador Mas et para al primer moviment i et diu: “han fet vostès [és un home com d’un altre temps, sempre et parla de vostè] una lectura correcta, però en aquesta partitura Haydn va posar molts pianos i jo no n’he sentit cap. M’entenen?”. I l’entens. I tant que l’entens! Mas t’ho ha dit de forma molt educada, però les seues paraules, no saps per què, et sonen amenaçadores. És com si te les digués Sir Humphrey, el sempitern secretari de Sí, ministre. A l’OJC li haurà anat de meravella el programa Haydn-Mozart que li ha dirigit Mas. Aquesta música és com una dutxa. Només pot ser impol·luta. Haydn és avorrit, fins i tot ñoño, si només es toca el que està escrit. Però si s’interpreta bé és una passada. Cal fer-lo enèrgic. Amb un concepte de la força que no va lligat al volum, sinó a la intenció. Hi ha d’haver atacs abruptes, contrastos descarats, accents expeditius. Abans que tècnic o culte, un director ha de ser intel·ligent. Mas va destacar amb intel·ligència claríssima els aspectes revolucionaris de Haydn (les modulacions entre tonalitats que no tenen res a veure entre elles) i els gairebé còmics (la trompeta que toca sense pistons per fer només les notes de la corneta, la percussió demencialment excessiva per al segle XVIII, els platerets alla turca despreocupadament rústics). També va estar atent a les belleses de Mozart, inclosa una dinàmica extremadament arriscada de la corda, que va fer uns pianíssimos tan al límit que fins i tot dubtes que arribés a tocar-los. És el que té Salvador Mas. Com Sir Humphrey, se l’entén perfectament. A la primera. Sempre.

CLÀSSICA Intèrprets: OJC. Salvador Mas, director. Obres: Mozart, Haydn. Sala: Auditori de Lleida. Data: 26 de febrer