Venus al capvespre

La inauguració del Festival Músiques Disperses MUD 2017 no hauria pogut anar millor. La primera vegada que penjava el cartell de sold out–la segona serà demà amb la megaestrella Donovan, cap de cartell– va tenir com a responsable la mallorquina de bressol però d’ascendència macedònia i andalusa Maika Makovski, una artista bastant difícil d’encasellar.

Amb set discos a l’esquena –l’últim, Chinook Wind (2016), que és el que va promocionar a Lleida– i experiències amb personatges de la talla de Howe Gelb, The Dubliners i The Jayhawks o el prestigiós productor John Parish (PJ Harvey, Eels o Tracy Chapman), Makovski està passant sense cap dubte pel millor moment artístic d’una trajectòria com la seua, sense concessions i que ha provat d’allunyar-se sempre dels cànons del mainstream o qualsevol moda estacional. Prova d’això és l’orientació sonora que ha buscat per dotar el seu treball de cantautora elèctrica d’un nou embolcall d’aire barroc, en forma de cançons juntament amb el prestigiós Brossa Quartet, una aliança, a priori, anòmala.

El resultat va ser excel·lent, amb una Maika eufòrica i loquaç i que, en el terreny musical, ha construït un argumentari musical molt intemporal que beu de tots els pals que l’apassionen. Des del folk-rock americà a la música tradicional dels Balcans, passant pels sons irlandesos o pel pub-rock. La comunió entre el que succeïa a l’escenari i la resposta de la platea va ser modèlica, amb músics i públic gaudint d’un moment especial, afruitat amb cançons de gran qualitat i molt boniques, i la personalitat de l’oficiant resplendint com Venus al capvespre.