Bomba de rellotgeria

Quan s’utilitza el terme músiques del món referint-nos a artistes experts a barrejar tota classe de ritmes dels racons més dispars del món i en alquímies sonores impossibles, podem estar parlant de formacions tan variades com excitants tipus els francesos Aywa. La seua espectacular posada en escena, sumada a un directe devastador i sense treva, van aconseguir excitar-nos fins a un grau inimaginable a tots els que vam assistir a la trobada i que vam gaudir, vorejant l’extenuació, les generoses dos hores que va durar el concert. El menú a base de música tradicional magrebina, raï, reggae o rock, galvanitzada amb els aires de llibertat interpretativa que aporta la improvisació jazzística, és una autèntica bomba de rellotgeria capaç d’esclatar una vegada i una altra. Així, aquest combo multiracial sorgit a Montpeller fa una mica més d’un quinquenni ha aconseguit amb rapidesa inusitada fer-se un nom d’honor en l’ample espai del mestissatge musical europeu, a banda d’haver reunit a la seua vora una àmplia cort de seguidors fidels l’alè indissimulat dels quals garanteix per molt temps la pervivència de la seua heterodoxa proposta artística. El grup Aywa està format per Adil Smaali (veu i guitarra acústica), Damien Fadat (flauta travessera), Laurent Eulry (saxo), Théophile Vialy (veu i guitarra elèctrica), Guilhem Chapeau (baix elèctric i taules) i Damien Hilaire (bateria). És a dir, artistes francesos i magrebins donant un exemple de germandat i d’harmonia amb un treball conjunt de fusió instrumental i vocal que reivindica, des de la jove i arrogant rebel·lia dels seus components, un missatge de pau i esperança molt però que molt necessari en aquests temps que corren.