De debò, antològic

Una de les novetats de l’últim Festival MUD va ser la programació d’un parell d’acústics en horari de vermut. La iniciativa, que va ser ben acollida pels aficionats a les músiques disperses, va tenir lloc a la flamant nova seu de la botiga Grans Records, l’únic punt de trobada a Lleida per als amants del vinil i amb un espai de degustació cerveser com a fantàstic valor afegit. No debades, ja ha acollit xarrades sobre música entorn d’una ronda de birres i, com ja va quedar demostrat en la sessió musical matinal, també com a escenari improvisat de concerts en petit format als quals es pot augurar molts dies de glòria.

El cas és que el programador va tenir l’encert d’unir per a aquesta nova experiència els dos números del cartell amb més concomitància temàtica, obrint el foc els nord-americans Constantine en formació reduïda de trio, i oferint amb el seu quintet al complet un aperitiu de l’actuació vespertina d’aquell mateix dia, un miniset molt bell i suggeridor, però sobre el qual no m’estendré per no repetir-me en la ressenya que els dedicaré pròximament.

A continuació, l’unplugged del barceloní Pigmy va servir per mesurar de nou la grandesa d’aquest singular folk singer, el barroquisme personal del qual, tan farcit de temptacions oníriques, no troba parió en el nostre panorama musical actual. El seu repertori de dissabte, gemmes dels meravellosos Miniaturas i Hamsterdam i algun avançament de Manifestación, la seua nova joia en potència, ens va produir a tots un efecte estimulant i agradable tal que ja tenim ganes que en la pròxima edició del MUD torni per oferir-nos en primícia la seua nova producció. De debò, antològic.