Un ‘trip’ en tota regla

En cada edició d’aquest festival, o de qualsevol, hi ha el que denominem popularment un tapat, que no és cap altra cosa que la sorpresa del cartell, fosca, entre noms ja més o menys contrastats o superlatius. Doncs bé, el tapat del MUD 2017 va ser el feliç debut a Catalunya, Espanya i Europa de Constantine, un glamurós combo de Chicago la bandera estilística del qual és una versió molt contemporània de la psicodèlia musical que va consolidar el seu petit regne de glòria entre els anys 1966 i 1969 gràcies a bandes d’autèntic culte. Això és, 13th Floor Elevators, Electric Prunes, The Seeds, The Chocolate Watchband o Love; altres de més mediàtiques, com The Byrds, Jefferson Airplane, The Beach Boys, Grateful Dead, The Mamas & The Papas, The Turtles, The Doors, els primers Pink Floyd o l’última versió de The Zombies, i esdeveniments extraordinaris com el Monterrey Pop Festival o Woodstock. La banda que encapçala Constantine Hastalis estaria més a prop de la sonoritat pausada de gent meravellosa com It’s a Beatiful Day, The Youngbloods, Lovin’ Spoonful o Strawberry Alarm Clock, amb un pop-rock lisèrgic, més calmat i amb matisos i cromatismes múltiples. El que ens van regalar va ser un trip en tota regla, amb indumentària conforme i, a part de delicioses harmonies vocals, un desplegament instrumental farcit de

melotró

, sitar, guitarres amb fuzz i altres efectes diversos. Tot plegat per oferir-nos en directe el seu fantàstic Day of light complet, que recomanem a tothom sincerament. Per cert, no vull passar per alt els teloners de la nit, Cálido Home, amb un recent Tones & shapes que és una mostra exquisida del seu intens folk d’autor en clau de duet.