Contagiosa simpatia

Recomano a aquells que vulguin saber més sobre Lidia Guevara que investiguin per internet la seua agitada trajectòria ja que descobriran una entusiàstica artista inassequible al descoratjament. Dic això perquè, més enllà dels tres molt meritoris àlbums autoeditats des del 2011, la gent podrà rastrejar un munt més d’activitats que revelen un immens amor i passió per la música malgrat les dificultats amb què conviu des que, encara adolescent, va decidir dedicar-s’hi.

Superada ja la trentena, la barcelonina ha aconseguit una equidistància positiva amb la realitat sabedora del complicat que resulta avui viure de la música lluitant des de la trinxera de la independència. No en va funciona per lliure ja que, a part d’aconseguir tirar endavant els seus enregistraments –repeteixo– recolzant-se en el crowdfunding de fans i amics, ja fa temps que va renunciar a mànagers sense escrúpols i discogràfiques malvades, i s’ho cou tot ella mateixa. Per a mostra, l’última actuació entre nosaltres, que va coincidir amb un derbi futbolístic però va aconseguir atreure un bon nombre d’espectadors desitjosos de conèixer Ahora Sí, la seua més recent col·lecció de cançons originals.

Aparegut l’any passat, l’àlbum més pop de Guevara va nàixer de la nostàlgia per la música dels seixanta que de nena respirava a casa gràcies al gust familiar per artistes com Karina, Los Brincos o Marisol, referents de moltes generacions, i que cançons com Pastillas, Radionovela, Los años pasarán o La guerra han provat de recrear. Lluint la seua coneguda gràcia, no renyida amb una espatarrant sinceritat, Lidia Guevara va cantar magnífic, fent-nos disfrutar de la seua contagiosa simpatia i proximitat.