Flors sota la pluja

De nou la sort de poder veure nàixer i disfrutar els primers passos d’una nova banda local, entreveient per a ells, qui sap, si un molt frondós futur professional. Com ja ens va passar amb Roger Mas, Gasión, El Petit de Cal Eril, Meritxell Gené, Renaldo&Clara o Pull My Strings que des dels seus inicis apuntaven talent inusual i unes maneres artístiques diferenciadores, s’ha obrat de nou el miracle amb unes cançons incipients però magnífiques acompanyades de la diversió de papallones al nostre estómac, com a prova irrefutable que una cosa especial i perdurable està ocorrent. En desagradable nit plujosa i el petit comitè d’uns quants seguidors del grup a prova de bomba, vam escoltar en condicions sonores més o menys òptimes Thinkin’Wild, la formació composta pel lleidatà Pol Joven i el mallorquí Toni Mulet.

Encara que ja s’havien foguejat en diversos escenaris menors de la ciutat fins a vèncer en l’edició 2017 del concurs Directe fa poques setmanes, la seua actuació de Festa Major s’hauria de considerar la posada de llarg d’aquest duo etiquetable d’indie-folk i encara que ells s’han confessat rendits seguidors de gent tan contemporània com Bear’s Den o Passengers, jo els rastrejaria pel seu exquisit joc de veus i meritòries cançons pròpies, influències estilístiques més llunyanes en el temps de gent com Crosby, Everyting But The Girl o, per descomptat, Simon & Garfunkel.

Aquest Flowers Never Bend With de Rainfall d’aquests últims no va parar de voletejar-me al cap tota la nit mentre somiava amb més repertori, un primer disc ben produït i gravat i veure’ls amb totes les de la llei en alguna edició futura del MUD.