Autèntic luxe

Amb relació a la música d’aquest país, al costat dels grans dinosaures Raimon, Serrat, Llach i un ja per desgràcia curtet etcètera, hem de consignar també grans personatges com Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, sorgits, de la mateixa manera que aquells, durant els dauradíssims anys setanta, en el context de la Nova Cançó, i que, per fortuna –i vist això durant el seu pas per Lleida–, es conserven en un excel·lent estat de forma: ella, amb la seua veu impol·luta, omple de registres i matisos, i ell, com a guitarrista excels que no ha perdut ni un bri de mestria.

Amb molt bona entrada de públic, notables deficiències de so, sobretot al començament, i, això sí, una magnífica predisposició per part dels dos veterans cantautors i també del formidable grup que els acompanyava (Amadeu Casas, Joan Pau Cumellas, Dani Espasa, Jordi Gaspar i Marc Vila), l’espectacle, que pretenia rememorar els protagonitzats per tots dos al Romea de fa gairebé quaranta anys i l’àlbum homònim que s’editaria poc després, es va desenvolupar amb una placidesa absoluta i molt bona harmonia.

Emmarcat, així mateix, en la celebració del programa 50 anys d’escenaris, que està commemorant el mig segle des del debut de la cantant mallorquina, l’actuació va observar no només temes com ara Jim, Petita festa, Es fa llarg esperar, Cançó de l’atzar, Oració o Nocturna, d’aquell Per Corpus al Romea, sinó també alguna joia de la carrera en solitari de cada un d’ells, com Blues en sol, Què volen aquesta gent? o Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol, les quals, per desgràcia, es mantenen, en l’aspecte temàtic, d’absoluta actualitat. Un autèntic luxe.