Energètic ‘feedback’

Vells coneguts de l’afició pop

lleidatana des de fa més de 30 anys que van començar a visitar-nos, protagonitzant diversos episodis d’aquell llegendari meeting mod batejat com “

The Walrus Weekend”

, la seua presència entre nosaltres ha estat constant des de llavors no només sota la denominació que els va veure nàixer, sinó també en successives reencarnacions o ramificacions artístiques com Brigatones, Matamala, Tops Models o Chest, sempre protagonitzades per Albert Gil, el seu germà Ricky o tots dos a l’uníson. El cas és que sempre gaudim de la seua presència ja que el seu ímpetu interpretatiu és tan contagiós per al públic que totes les seues actuacions solen saldar-se amb un energètic feedback popular. No tant pel nombre d’espectadors que van als seus concerts, que també, sinó sobretot per la perfecta connexió que aquests músics incombustibles aconsegueixen establir amb els amants del seu power pop d’ascendència sixtie. En aquesta ocasió, l’excusa va ser la presentació entre nosaltres del doble El tren de la bruja, estrenat fa tot just un parell o tres de setmanes. Un àlbum basat en la narració original del poeta i escriptor Carlos Zanón, que ha servit per aglutinar temàticament 20 cançons originals dels germans Gil plenes d’emoció. Vestit amb aquest clàssic múscul guitarrer seu, excelses veus i harmonies, a més de l’addictiva presència de l’òrgan Hammond i la seua sonoritat capaç de ressuscitar i posar a ballar un mort, el resultat pràctic del disc ha estat, com vam poder comprovar a l’Escorxador, magnífic constituint, potser, el treball més redó i preuat de tota la seua trajectòria. Com diria el filosofal cuiner televisiu: brutal!