Sofisticadament dolç

El concert que ha vingut a posar brillant punt final a aquesta –ja– sisena edició del nostre Festival Interfado local ha tingut com a protagonista, sense cap mena de dubte, una de les millors fadistes mundials. Parlem de l’elegantíssima solista d’Alentejo Margarida Guerreiro, cantant d’enorme raça i que en els més de 25 anys que atresora en la seua bella i voluminosa alforja musical, ha anat conquerint públics no únicament al seu Portugal natal sinó també de la resta d’Europa i d’arreu del món. No en va, en el seu peculiar art interpretatiu ha aconseguit unir de manera exemplar tradició i modernitat pel que fa a la seua manera d’enfrontar-se al fado, sense fugir per això, tampoc, d’altres estils i sonoritats com ara el pop, el flamenc o el folk tant en el seu vessant tradicional com en accepcions més contemporànies. El cas és que amb bona assistència d’un públic local que a poc a poc s’ha anat convertint en entès en un gènere tan especial com el dels fados i que és capaç de discernir els matisos de qualitat i dosis d’autèntica aportació, el recital de Guerreiro va satisfer amb escreix totes les expectatives, i la diva va agrair als presents la seua educació, el respecte i gran atenció per tot el que estava succeint a l’escenari. El repertori, una bonica selecció de composicions d’autors com Fernando Pessoa, Cecilia Meireles, Pedro Homem de Mello, Jorge Fernando o Custodi Castelo, algunes de les quals incloses en gravacions pròpies o col·lectives com Sal y miel, Divas do Fado Novo, Encores Fado, Fadario, etc., van sonar a glòria en la veu sofisticadament dolça i alhora malenconiosa d’aquesta gran artista establerta a Itàlia, de fama merescuda i de ressenyable escalafó.