A punt de l'infart...

Joan Sanmartí i Ray Gelato & The Enforcers

El cap de setmana passat, primer del XXIV Festival de Jazz de Lleida, es va saldar amb un molt bon resultat artístic, ja que les dos actuacions van satisfer àmpliament les expectatives. El xou de debut el va protagonitzar el guitarrista barceloní Joan Sanmartí, acompanyat d’un trio del tot convincent, amb l’eficaç base rítmica protagonitzada per Marc Cuevas al contrabaix i Joan Vidal a la bateria i, el més notable de l’ensemble, el contrapunt en els solos del líder nocturn d’un molt inspirat Roger Santacana, que va alternar piano i vibràfon, aquest últim instrument potser poc habitual, però que tan atractiu resulta sempre. Van presentar l’àlbum Codi personal, un meritori treball que destaca per una recerca informal de nous camins expressius i una certa experimentació formal. La mitja entrada de públic de divendres va contrastar a totes passades amb el sold out de dissabte, ja que el britànic Ray Gelato, vell conegut de l’afició local per la seua presència en alguna edició anterior del Jazz Tardor, era una aposta segura, movent-se com ningú en les clares aigües del swing.

Flanquejat pels seus fidels escuders: el contrabaixista Ivan Kovacevic, el pianista Gunther Kurmayr i el drummer Martí Elías Vinyals, Gelato va portar a col·lació, a més dels habituals estàndards, temes del seu recent Energy!, disc acabat d’editar per Quadrant Records, que tanca tota aquesta energia del millor jazz clàssic de sempre que aquest talentós saxofonista, vocalista i director d’orquestra, anomenat merescudament el Padrí del Swing, sap recrear com ningú. El carisma i la simpatia va fer la resta, que va fer que el xou, inimitable sens dubte, posés el Cafè damunt davall i tothom a punt de l’infart...