Disfrutant de valent

És autèntica tradició als cartells del Jazz Tardor comptar any rere any amb alguna bona cantant internacional. L’edició 2017 no podia ser una excepció i després de comptar fa uns dies amb l’entranyable i preciosa presència de l’andalusa Mariola Membrives, amb la seua singular fusió de flamenc, balades i psicodèlia, li va arribar el torn a la solista nord-americana Charmin Michelle, vella coneguda de l’afició local, que va oferir un dels seus concerts modèlics, amb dives com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughan, Billie Holiday, Hellen Humes o Lena Horne, entre altres, com els seus àngels inspiradors de capçalera. Acompanyada d’un magnífic combo format per grans músics com el saxofonista Toni Solà, el pianista Gerard Nieto i la base rítmica no menys valuosa del contrabaixista Pere Loewe i el bateria Xavi Hinojosa, la singer de Minneapolis va desgranar un preciós repertori d’estàndards on no van faltar extractes dels seus quatre àlbums. Això és, Your Eyes (1997), Destination Moon (1998), Hot (2001) i Pure Imagination (2005), aquest últim en duo amb el guitarrista Joel Shapira. Va destacar, també com no podia ser de cap altra manera, l’aportació en alguns solos protagonitzats per Toni Solà, donant curs a la seua admirable imatgeria interpretativa, sempre atapeïda de matisos i textures sonores, que quan l’escoltem té gust de pura glòria. Per aquesta veu vellutada, la seua elegància i aquesta senzillesa empàtica i tan educada cap al públic que acudeix a escoltar-la, el cas és que la sessió de Charmin Michelle es va esgotar en el que ens va semblar un breu sospir, senyal inequívoc que el seu espectacle va calar tan fons en el nostre cor que ens va fer disfrutar de valent.