Mar suggeridor

Dins d’un gènere heterodox com el jazz, de tant en tant topem amb propostes que van encara més enllà a la recerca d’un valor afegit que, de vegades, pot no acabar de funcionar. A mi m’acostuma a interessar gairebé tot sempre que comporti una lògica i que aquest valor afegit no enteli l’essència musical acabant per convertir-se en pur artifici efectista. Així que, quan s’anuncia que una cosa que s’emmarca en el “molt original” és la senya d’identitat de la proposta, normalment em poso a la defensiva fins que puc corroborar si la proposta és convincent o no. En el cas dels francesos Five In Orbit ja els confereix absoluta solvència que formi part de l’entramat un músic veterà i inconformista com Ramón Fossati, a qui vaig escoltar per primera vegada a bord de la llegendària París-Barcelona Swing Connection en un concert inoblidable en la no menys llegendària Sala Europa. Doncs bé, que ningú no pensi que perquè s’anunciïn com a músics que bufen cargols de mar o xiulets d’ocellets, la seua és una fórmula per cridar l’atenció i atreure públic jazzer no conreat, res d’això. El combo que completen els gals Olivier Brandily (saxos i flauta), Laurent Bonner (piano i teclats), Gary Brunton (contabajo) i Luc Isenmann (bateria) és una formació experimentada que utilitza aquests artefactes com una simple via d’expressió més amb la qual dotar de nou cromatisme i textures sonores diferents a les seues meritòries composicions originals. Presentant Tribulus Terrestris ens van demostrar com de singular i rellevant és la seua proposta i que, amb aventures com la seua, el jazz continua sent aquest mar suggeridor i vast que mai no acabarem de navegar.