Autèntic fora de sèrie

Inèdit a Lleida, Rick Margitza va arribar al capdavant d’un eficient quintet instrumental, en aquest cas europeu (Pierre de Bethmann, piano; Sylvain Romano, contrabaix, i Andrea Michelutti, bateria), ja que el saxofonista de Michigan fa ja gairebé vint anys que està instal·lat a París, com a base de les seues operacions. Un autèntic fora de sèrie pel que fa al seu instrument (encara que també domina piano, violí i oboè) que no va deixar indiferent Miles Davis en persona, que el va tenir en nòmina des del 1988 de forma intermitent, incloent-hi participacions en enregistraments com Amandla (1989) i els directes Live Around the World (1996) i Gighlights from Complete Miles Davis at Montreux (2002), després de descobrir-lo i admirar-lo, abans de complir la trentena, quan treballava en formacions com les del trompetista Maynard Ferguson, la cantant Flora Purim o la del prestigiós percussionista Airto Moreira, tot això en camins expressius bastant free-jazz. Lluint una maduresa musical esplèndida que traspua la sonoritat de clàssics com Wayne Shorter o John Coltrane però sense perdre les dades de la seua pròpia personalitat, destaquen, entre les seues característiques més perceptibles, frasejos profunds i segurs, vellutades balades i, el més destacable a nivell tècnic, una fermesa interpretativa precisa i preciosa que donen la resposta a per què grandíssims jazzmen com McCoy Tyner, Chick Corea, Tony Williams o Maria

Schneider

breguen per tenir-lo tocant a la vora. L’actuació va curullar totes les expectatives fent-nos disfrutar una hora i mitja generosa desgranant composicions pròpies trufades amb unes quantes imaginatives recreacions dels seus herois musicals preferits.