CRÍTICADEMÚSICA
Bones vibracions
És molt saludable que emergeixi gent com L’Home Llop & The Astramats, capaços d’alegrar-nos amb la seua música despreocupada, ja que amb les coses anant tan mal dades els últims temps, la vida ens és molt més suportable escoltant discos com Volum 1, Primeres Mescles i Jamaica Ska, o assistint a xous com el que van protagonitzar fa poc en aquest santuari de la nostra música local com és el Cafè de l’Escoxador. No dec ser l’únic a qui se li passen coses així pel cervell ja que un munt de seguidors es va donar cita per escoltar i ballar l’estrena del seu últim registre sonor i que els seus perpetradors han batejat com un altre santuari local, en aquest cas de l’amor pràctic, com va ser el popular i ja desaparegut Hotel Jamaica de l’antiga carretera de Saragossa.
Amb aquest nou disc, Llop i la seua gent segueixen amb el seu tretze són tretze de passar per la batedora l’ska, el rock steady, la bossa nova i altres fantàstiques sonoritats sixties, tota classe de material, això sí en versions pròpies o rescatant covers que els herois de segells mítics com Edigsa van posar en dansa fa més de mig segle i que rescatadors com els nostres protagonistes musicals d’avui amb el col·lectiu Natros Sols i Aborigen de Ponent, s’entossudeixen a portar-nos a la memòria una vegada i una altra. El cas és que la nit va ser rodona ja que flotaven a l’ambient bones vibracions que ens recordaven que, gràcies a pioners com Dodó Escolà, Grau Carol o els Eurogrup, en aquest beneït país es va fer pop de qualitat més enllà del castellà o anglès imperants. Val a destacar aquestes versions de Van Morrison o els Beatles que van donar encara més pedigrí al ja selecte repertori del nostre home llop preferit.
POP Intèrprets: L’Home Llop & The Astramats. Sala: Cafè de l’Escorxador. Data: 13 de gener. ★★★✩✩