Final de la residència cerverina

A Cervera s’ha pogut escoltar de manera continuada el Dalia Quartet gràcies a la seua residència artística. I s’ha evidenciat el seu progrés cap a un altíssim nivell d’interpretació. El concert de dissabte va començar amb les Fugues 2 i 4 de L’Art de la Fuga de Bach, interpretades amb bellesa, claredat i equilibri abans de passar al classicisme amb el Quartet op. 20 n. 5 de Haydn. Expressiva i alhora reflexiva, la formació aporta sempre detalls frescos, contrastos dinàmics i una nítida articulació que fa que no en perdem cap detall. La frase inicial que va introduir Elena Rey en el moderato va progressar des d’un estat més introvertit fins a un de més alegre i de constant recreació, amb un desenvolupament cap a unes textures més denses, aprofitant els colors més foscos de viola i violoncel en la seua fusió sonora. I quin gran adagio van exhibir, imbuït d’una dolça calma, cura i imaginació abans d’acabar amb una fuga plena d’energia. El Quartet n. 2 de Robert Gerhard –compositor nascut a Valls i un dels grans del segle XX– és una obra sorgida del serialisme de Schönberg, de qui va ser deixeble. El compositor esprem aquí les possibilitats sonores de la formació en una composició gens fàcil i plena d’efectes. El Dalia Quartet va realitzar-ne una lectura tan visceral com intensa, abans de tancar el concert amb una lectura eloqüent del Quartet n. 7 de Xostakóvitx amb un moviment final tan vigorós com furiós i ple de força. Va culminar el concert amb una contemplativa versió del Nocturn de Toldrà. La formació s’ha guanyat un estatus, posseïdora d’un so propi, una bellesa lírica i una projecció imparables. Recordin aquest nom.