CRÍTICADEMÚSICA
Country man
M’encanten els concerts dominicals en horari vespertí, ja que et permeten distreure’t una estona i arribar a casa aviat amb prou temps per mentalitzar-te que l’endemà et toca tornar a pencar. En el cas d’aquest directe, la satisfacció va ser doble ja que el convidat especial no era cap altre que l’incombustible cantautor mallorquí Tomeu Penya, un artista que ha convertit en costum propi i ineludible visitar-nos com a mínim una vegada a l’any o a tot estirar cada dos. En aquest darrer encontre amb el seu nombrós grup intergeneracional de seguidors ponentins, l’excusa perfecta va ser presentar la seua més recent entrega discogràfica, una coquetona selecció titulada Tomeu Penya, 50 Cançons (2017). Amb ella, Bartolomé Nicolau Morlà ha pretès sintetitzar això mateix: els seus prolífics 50 anys de trajectòria artística, des que a mitjans de la dècada dels seixanta i bastant abans d’iniciar carrera pròpia com a inclassificable singer popular es foguegés en conjunts de música lleugera com Els Mallorquins, Harlem, Los Gitanos, Flaix o, potser el més recordat, Los 5 del Este, sorgits a ses assolellades illes per entretenir el llavors puixant turisme internacional; els seus gairebé trenta àlbums d’estudi i en directe, atapeïts de cançons de diferents estils en els quals se sumen temàticament l’amor, les vivències personals o l’actualitat, tot això regat amb el seu mordaç i intel·ligent sentit de l’humor. Al costat del seu paisà, el vocalista Simó Rabassa, fidel escuder en tantes batalles musicals, el bo de Tomeu Penya ens va delectar amb alguns dels seus grans èxits i uns quants divertits monòlegs, estil country man, aconseguint que la concurrència rigués amb la boca desencaixada.
CANÇÓ D’AUTOR Intèrpret: Tomeu Penya. Sala: Cafè del Teatre. Data: 28 de gener. ★★★★✩