Rufus T. Firefly: Menjant-se el món

La banda d’Aranjuez va repetir visita a Lleida, com va apuntar en un moment de l’actuació Víctor Cabezuelo, el seu guitarrista i frontman, encara que, per dir la veritat, almenys per a aquest humil cronista musical, el seu primer pas entre nosaltres devia ser molt en veu baixa i sense gairebé divulgació mediàtica, ja que no vam saber ni que la cosa havia succeït. El cas és que, en aquesta ocasió, després d’editar a començaments de l’any passat Magnolia, el seu quart disc, i rebre magnífics comentaris i elogis de la crítica especialitzada, era inexcusable no anar a escoltar-los i poder treure conclusions sobre la seua més recent col·lecció de cançons i la seua actitud a sobre de l’escenari. Tenia també interès per veure en quina mesura la seua música ha calat en l’afició local, ja que em continua fascinant com tots aquests grups indies que funcionen per complet al marge del mainstream són capaços de projectar-se, gairebé exclusivament, mitjançant la seua traça en xarxes socials i una tasca fosca i callada dels seus seguidors més fidels amb el simple boca-orella, que també acaba sent fructífer. Efectivament, la sala era gairebé plena de supporters que, com un servidor, van vibrar i es van delectar fins a l’extenuació, connectats mitjançant el ball en temes com Río Wolf, O, Pulp Fiction, Cisne Negro, El Halcón Milenario o la que atorga títol a l’àlbum, gairebé totes d’innegable toc cinèfil, com ja ho van ser també talls anteriors i àdhuc el mateix nom adoptat pel conjunt. El seu so, híbrid de pop rock musculós en els instruments i aires psicodèlics tan envoltants en l’ambient, se’m fa insuperable i la més lògica de les raons per les quals han començat a menjar-se el món, ja seriosament.

POP ROCK Banda: Rufus T. Firefly. Sala: Cafè del Teatre. Data: 2 de març. ★★★★✩