El Petit de Cal Eril: Fins i tot 'bailongos'

Va obrir la sessió el cantautor Jordi Lanuza, vell conegut de l’afició lleidatana afecta al gènere de la cançó d’autor per les seues aventures al costat del grup Inspira que l’han portat aquí unes quantes vegades. En aquesta ocasió va actuar de teloner de Joan Pons, presentant la seua acabada d’iniciar aventura en solitari, Com a casa, un disc de veu i guitarra a la manera antiga, farcit de bones composicions, aspres en general però emocionalment commovedores. El centre d’atenció de la sessió, no obstant això, va venir donat pel nostre paisà El Petit de Cal Eril, presentant al seu territori el sisè dels seus discos. Una curiosa entrega amb diversos formats (caixa de tres EP amb tres cançons cada un; LP o CD, amb aquestes nou peces), però el títol del qual no queda clar quin és ja que a les cobertes corresponents, al costat del nom del seu perpetrador, només es veu el dibuix d’un triangle que simbolitza aquests 3+3+3 talls i que el disc s’ha gestat en altres tants llocs: a saber, Sant Feliu de Pallerols, Guissona i... Brooklyn, ni més ni menys. Com es va poder escoltar, el so actual de Pons i la seua gent ja només recorda vagament aquelles Sargantanes al sol de deu anys enrere que ens van entusiasmar per la seua bellesa subtilment psicodèlica i aquestes lletres oníriques i gairebé infantils que tant van sorprendre i van crear certa escola. Lògicament, a gairebé cap músic li agrada estancar-se i prefereix avançar, buscant saltar de la seua zona de confort coneguda. Ara sonen moderns, electrònics i fins i tot bailongos, si se’m permet l’expressió. La seua música no ha perdut qualitat, encara que sí capacitat de sorpresa. Què hi farem. Ull!, em continuen agradant, no sigui que pensin una altra cosa.

FOLK ROCK Intèrprets: El Petit de Cal Eril + Jordi Lanuza. Sala: Cafè del Teatre. Data: 17 de març. ★★★★☆