DeVerso: Ferro poderós

Antonio Herreros fa anys que recorre aquests mons musicals de Déu. Per fortuna, la seua filosofia de picador de pedra incansable ha començat a recollir fruits, en una demostració que “qui cerca, troba” i que, si hi ha talent, amb treball dur i constant, encara que sigui a l’estil d’una formigueta i molt a poc a poc, les coses acaben sortint. El seu ardu periple artisticovital li ha permès córrer per tot Lleida i també la Franja i guanyar-se amb suor i llàgrimes una cort de seguidors fidels que l’acompanyen i li aplaudeixen els seus grans dots de compositor social atent a tot el que l’envolta i capaç de convertir-ho en petites joies compositives. A saber, sentiments, actualitat, entorn, protestes diverses..., tot a còpia de cançons d’alt voltatge melòdic i amb uns textos que toquen, sens dubte, la fibra i la pell a la gent.

En paral·lel a la seua carrera de cantautor urbà ha començat fa poques setmanes un projecte grupal per dotar de més sonoritat i matisos més variats aquest magnífic repertori seu que, ja per si mateix, tant ens emociona. La posada de llarg de DeVerso, encara que en mala data –principi de Setmana Santa–, va aconseguir atreure prou públic com per embolcallar-se amb la millor sintonia ambiental i que els nervis del debut no trenquessin la màgia de cançons com Desesperado, 50 primaveras, Vida es, Complejos o En la arena del mar. Sí que vaig notar certa falta d’acoblament en el grup, lògica al ser encara tan nous, tot i que la idea d’obrir-se a horitzons sonors més amplis no em sembla dolenta. Els falta poliment encara, sens dubte, però ja se sap, “forjant el ferro es fa un forjador” i aquí el ferro és molt poderós. Ànims!

POP ROCK Intèrprets: DeVerso. Sala: Cafè del Teatre. Data: 25 de març. ★★★☆☆