Maria Arnal i Marcel Bagès: Im-pres-si-o-nants

La baula perduda del passat MUD 2018 o, el que és el mateix, l’actuació pendent de Maria Arnal i Marcel Bagès, que va ser ajornada fa un mes a l’haver-se unit el duo a la vaga general del 8 de març passat, va tenir lloc per fi i, com s’esperava, en autèntic honor de multituds. Em crida l’atenció com funcionen les modes sobre tota mena de qüestions de les nostres vides... i la seua capacitat inescrutable per aconseguir atreure la gent com un imant. Encara que la qüestió del milió de dòlars en el cas que protagonitzen és si aquesta parella constitueixen un fenomen passatger i són una moda amb caducitat previsible, o el que és subjacent en el fons i forma del seu treball artístic en comú és realment una cosa nova i guarda aparences de prevalença al llarg del temps. Si em deixen apuntar el meu propi pronòstic, no en tinc cap dubte: Arnal i Bagès NO són una cosa perible i han arribat per quedar-se. La seua alquímia particular? Doncs treballar amb la tradició musical del territori al costat de composicions pròpies, i hibridar-ho tot en una interpretació vocal absolutament trencadora vestida de sons electrònics molt contemporanis, provant, a més, de llançar missatges sobre la recuperació de la memòria o de protesta i reivindicació socials. La posada de llarg del multipremiat àlbum de debut, aquest notabilíssim 45 cerebros y un corazón, que presenten en viu des de fa mesos per tot arreu, també va triomfar i de quina manera entre nosaltres amb un xou que va estar ple de grans moments per al públic assistent, entregat des del minut zero i que acabaria corejant i ovacionant sense embuts els grans protagonistes de la nit. IM-PRES-SI-O-NANTS.