CRÍTICADEMÚSICA
Deliciós
Em confesso un gran seguidor de Jorge Drexler des de la seua primera presència fa ja un munt d’anys a Lleida per actuar al –crec recordar– River Cafè i –una altra imatge bastant clara– en molt petit comitè, ja que no era gaire conegut encara. Ja llavors em van captivar la seua indubtable intel·ligència, una gran elegància interpretativa, els seus més que evidents dots compositius forjats en cançons de molt alt valor melòdic i, sobretot, aquest carisma a sobre de l’escenari, tan genuí, que no ha fet sinó engrandir-se en tot aquest temps. Força més presència, i semblava impossible, ens va demostrar al trepitjar aquesta fusta noble de l’Auditori fa un decenni, quan ja conegut va tornar a Lleida, atès que la seua música ja era de gran consum a tots dos costats de l’Atlàntic amb diversos Grammy i fins i tot una cançó seua, Al otro lado del río del film Diarios de motocicleta, guardonada amb un Oscar de l’Acadèmia, encara que li van fer el lleig de no deixar-lo interpretar-la a la gala d’entrega, però ell es va venjar in situ cantant-la a cappella.
Un gran tipus, sens dubte, que continua regalant-nos menges excelses com Salvavidas de hielo, el seu últim LP que ha estat l’excusa perfecta per visitar-nos de nou. Relativa bona entrada –jugaven Barça i Madrid a aquella mateixa hora– i un altre frondós concert, desgranant algunes de les seues últimes cançons i donant curs al seu càlid feedback amb el públic deixant referències a la seua vida personal –incerteses del poble jueu incloses–, a la seua vocació abandonada de metge, a l’ecosistema en perill que tant el preocupa i al costat de l’amor que sent pel folklore llatinoamericà mamat des de petit. Extraordinàriament deliciós.
CANÇÓ D’AUTOR Intèrpret: Jorge Drexler. Escenari: Auditori Enric Granados de Lleida. Data: 9 de maig. ★★★★☆