Etern Ringo!

Molts amics m’han preguntat sobre el recent concert de Ringo Starr a Barcelona. A tots els he respost que l’ex-Beatle ha estat a l’altura de les meues expectatives, que –seré sincer– no eren gaire elevades. El mateix bateria sempre ha estat molt conscient de les seues autèntiques possibilitats musicals, ja que haver triomfat formant part d’un conjunt en què el talent a tots els nivells dels seus tres companys rajava a doll, i en què ell només podia aportar els seus dots de notable instrumentista i el bon rotllo que va servir per catalitzar i suavitzar els egos de Lennon, McCartney i Harrison, li ha permès sobreviure tots aquests anys. El que és innegable és que ha sabut envoltar-se sempre d’excel·lents músics, en les seues diferents All Stars Band, i amb això i el seu curt repertori de cançons amb els de Liverpool i alguna cosa del que ha editat posteriorment té més que suficient per pujar molt de tant en tant a l’escenari. En aquesta ocasió, fent gala d’un estat de forma envejable als seus 78 anys, i acompanyat de músics de substància (Santana, 10 CC, Toto, Men At Work) va aconseguir atreure uns 5.000 seguidors a la primera presentació a Espanya des dels seus mítics concerts del 1965 amb els Fab Four, i –la veritat– ens va fer passar unes molt agradables dos hores de xou. Repetint fins a la sacietat el seu Peace & Love, amb els dits en forma de V, cantant raonablement bé i demostrant que com a

drummer manté to i força, el colofó emocional va assolir el zenit quan es va enfrontar a clàssics com Yellow Submarine, With A Little Help of My Friends o I Wanna Be Your Man, que van aconseguir apujar-nos l’adrenalina nostàlgica a tots els bitelos.

POP-ROCK Intèrpret: Ringo Starr. Recinte: Palau Sant Jordi. Data: 26 de juny. ★★★★☆