Elegància sonora

FOLK

Grup: Luar Na Lubre.

Sala: Auditori Enric Granados de Lleida.

Data: 28 de setembre.

★★★★✩

Enaltir com es mereixen els Luar Na Lubre a aquestes altures de la seua història és gairebé una bajanada. Els seus més de trenta anys de brillant trajectòria els situen dalt de tot del top musical estatal del gènere, sent a nivell internacional el seu nom i el seu treball igualment molt valorats. A aquest gran reconeixement a Europa va contribuir decisivament Mike Oldfield, que els va apadrinar incloent una versió dels corunyesos, O son do ar, per obrir Voyager, el seu àlbum del 1996, i convidant-los com a teloners de la gira Then & Now tres anys després. A Lleida, la veritat, no han vingut gaire, per la qual cosa aquesta visita va constituir una magnífica ocasió per comprovar el seu estat de salut musical actual –magnífic, ja ho avanço– i per escoltar Paula Rey, la vocalista oficial des del 2011 al 2017, encara que en aquests últims concerts s’ha reincorporat a la formació substituint Belem Tajes, la cantant que ha gravat Ribeira Sacra, l’àlbum que ara estan presentant.

Luar Na Lubre sempre ha comptat amb solistes de presència i variat cromatisme vocal, com Ana Espinosa, Rosa Cedrón o Sara Vidal, havent deixat totes empremtes inesborrables i personalitat pròpia en els meravellosos enregistraments del grup en què han participat. Amb poc més de mitja entrada –una pena, ja que costa veure’ls per aquests paratges–, Bieito Romero i la seua gent van desgranar les últimes creacions al costat d’alguns dels temes més exitosos de tota la seua carrera, aconseguint entusiasmar un públic que va gaudir de valent amb la seua mestria interpretativa, elegància sonora i el domini indiscutible dels instruments tradicionals i moderns al servei del millor folk. Una autèntica delícia per als sentits.