Honestedat brutal

MR. JONES

Intèrprets: Joan Lozano, Josep M. Lasierra i altres.

Sala: Cafè del Teatre.

Data: 29 de setembre.

★★★★✩ Veient actuar recentment la banda local Mr. Jones presentant en viu De naufragios y deseos (Trilobite Records, 2018), la seua flamant entrega discogràfica en vinil, em va passar pel cap el títol que ha vingut a arrodonir aquesta columna crítica de música i que –ho reconec– he robat a un dels grans: Andrés Calamaro. Crec que aquesta definició quadra a la perfecció amb la manera de ser i de treballar de Joan Lozano, alma mater d’aquest grup que amb intermitències, encara que amb regularitat raonable, ens ha anat donant canya rockera des de principis d’aquest mil·lenni a partir d’àlbums més que ressenyables com Costumbres canallas (2006), Funambulistas (2009), Pensamiento y acción (2011) o el directe Desfile ruidoso (2015). El seu nutritiu últim treball és un compendi de magnífic rock&roll que uneix múscul instrumental i poder sonor a una forma de compondre personal i reflexiva basada en lletres quotidianes en les quals el pas del temps, les contradiccions vitals de cadascú o l’amor en totes les seues circumstàncies donen cos a una poètica de vegades feridora però mai exempta d’emotivitat i pell. Amb la sala gairebé plena de gom a gom gaudint de cançons com Besos y pastillas, Cuadriláteros, Sin norte, Abril, Delictiva, Entre manos, Fosca (amb lletra del poeta Carles Maria Sanuy) o la que dóna títol a aquesta nova col·lecció, el power pop de Mister Jones va demostrar, com de costum, la seua capacitat per enganxar. Un únic però que sap greu haver de ressenyar perquè és el Cafè del Teatre, la meua sala favorita de la ciutat, però que, en qualsevol cas, no hauria de restar valor a l’energètic treball musical de Joan Lozano, Lasi i resta de la tropa, a saber, certes anomalies sonores en forma d’acoblaments i soroll excessiu que van impedir per moments poder distingir millor les parts vocals.