Ismael Serrano: Feliços i orgullosos

CANÇÓ D’AUTOR

Intèrpret: Ismael Serrano.

Sala: Teatre de la Llotja.

Data: 6 d’octubre.

★★★★★

Al sortir de La Llotja, després del bonic concert d’Ismael Serrano, vaig poder escoltar com un parell d’espectadors sentenciaven en veu baixa: “Un artista de primera per a una ciutat de segona”, lamentant la pobra assistència de públic per escoltar un dels millors cantautors espanyols de l’actualitat. La veritat és que, per desgràcia, s’està repetint això amb més freqüència del que a mi m’agradaria –sense anar més lluny, el mes passat amb Luar Na Lubre– i si amb cites musicals com aquestes de primeríssima categoria no responem, em temo que al final la nostra ciutat deixarà d’acollir els millors artistes o bandes disponibles i després vindran les lamentacions. El cas és que el madrileny va fer parada entre nosaltres amb la seua gira 20 años. Hoy es siempre per presentar el disc i vídeo homònims, celebrant dos dècades de brillant activitat artística acompanyat de la seua guitarra acústica i d’un trio certament atípic: teclat-programació-percussió, contrabaix i violoncel. La novetat d’aquesta última entrega discogràfica, a part de quatre inèdites de veritable substància (Ven, Nieve, Agua y aceite i Busco una canción), ha estat poder escoltar una selecció de temes de tots els seus discos els quals ha vestit amb noves vestimentes sonores per atorgar una dimensió diferent sense perdre gens del missatge temàtic inherent ja que, a part de les gairebé sempre boniques melodies, és precisament en la profunditat i significat de la seua poètica on rau el seu enorme atractiu musical. Com de costum, aquests típics monòlegs seus entre peça i peça van servir de fil conductor brodant un espectacle preciós de gairebé tres hores que va deixar els assistents feliços i orgullosos.