CRÍTICADEMÚSICA
Infinit cromàtic
FADO Intèrpret: Jussara Silveira. Festival Interfado. Sala: Cafè del Teatre. Data: 20 d’octubre. ★★★✩✩
Amb el valor afegit, com en edicions anteriors, de poder gaudir d’un suculent i saborós festí de productes gastronòmics portuguesos servit en aquesta ocasió per Mateu Blanch, xef del restaurant Caravista, la segona jornada del festival Interfado va satisfer àmpliament totes les nostres expectatives. Així, l’aperitiu musical el va constituir una actuació de ball contemporani a càrrec de Paula Aguas, per a més senyals, professional reputada com a ballarina i coreògrafa i filla d’António Mestre, prestigiós compositor i músic portuguès. La seua intervenció ens va agradar molt encara que, per la seua brevetat, valdria la pena que torni entre nosaltres com més aviat millor. El plat fort de la nit va venir de la mà de la cantant de Minas Gerais, Jussara Silveira, que ens va sorprendre gratament no per ser una intèrpret exclusivament fadista sinó perquè el seu ventall interpretatiu inclou un espectre geogràfic més ampli. Uneix a la seua pròpia tradició musical brasilera les d’altres colònies de la, antany, potència ultramarina portuguesa, com Angola i Cap Verd. Acompanyada d’un no menys brillant pianista, compositor i arranjador també carioca, Itamar Assiere, que la va flanquejar amb molta brillantor, la sessió va desgranar la seua molt interessant combinació de cançons que tenia com a eix vertebral el fado, naturalment, però que ens va atansar a altres cardinals estilístics com la samba o la bossa, a més de diverses sonoritats africanes. Silveira, amb una veu càlida d’infinits tons cromàtics, ens va regalar boniques cançons extretes de magnífics discos com Flor bailarina (2012), Agua Lisa (2013), Pedras que rolam, objetos luminosos (2015) o Fruta Gogoia (2017).