Espectacular 'crescendo'

FOLK-ROCK Intèrpret: Joana Serrat. Data: 23 d’octubre del 2018 Escenari: Cafè del Teatre. ★★★★✩

No em sap greu reconèixer-ho. Joana Serrat és una de les meues debilitats musicals des que la vaig descobrir fa temps actuant –crec– que per primera vegada a Lleida el 2013 a la sala Les Paul, amb motiu de la seua participació en aquell esdeveniment efímer denominat Live Sessions Day que, per la seua desmesura, no va aconseguir tenir continuïtat. En aquella primera trobada vaig descobrir un diamant en brut que destil·lava frescor, enorme personalitat i un talent compositiu brillantment incipient, després de presentar-nos The Relief Sessions (2011). Em vaig quedar amb la seua cara i enorme carisma i el temps m’ha donat la raó ja que l’evolució de la compositora i cantant de Vic ha dibuixat, sens dubte, un espectacular crescendo que, per fortuna, no ha assolit encara el límit màxim, a base d’obres de qualitat notable com Dear Great Canyon (2014), Cross The Verge (2016) o Dripping Springs (2017), l’entrega musical més recent, que ha aparegut tot just fa pocs mesos. Totes han estat molt reconegudes per públic i crítica, en aquest últim cas, majoritàriament la internacional. Juntament amb la seua banda elèctrica habitual, Serrat va desgranar, amb la seua facilitat ja coneguda, aquest folk-rock propi i intransferible d’influència americana que, quan un tanca els ulls i l’escolta amb atenció, es veu transportat als Apalatxes, a les Rocoses o ens fa sentir la neu i el fred intens d’Alaska. La seua veu dolça és el valor afegit perquè les seues intervencions ens remuntin a altres personalitats preferides de fora com Melanie, Tracy Thorn, Laura Marling, la malaguanyada Eva Cassidy o, entre les nostres compatriotes, Nat Simmons, Anni B Sweet i Alondra Bentley.