Com en un núvol

JAZZ Intèrpret: Gonzalo del Val Irish Trio. Escenari: Cafè del Teatre. Data: 10 de novembre Festival: JazzTardor. ★★★★✩

Passa, en ocasions, que els seguidors més ortodoxos del jazz no acaben de veure el pes a les manifestacions evolucionades d’aquest gènere, que tenen com a armes distintives més identificables els instruments electrificats i un so massa amplificat. Parlo de l’anomenat

free-jazz sorgit a mitjans dels anys seixanta i a la seua ramificació natural que més adeptes va atreure durant la dècada següent, tant músics com aficionats: l’anomenat jazz rock. A mi, sense considerar-me un aficionat radical, sí que em passa de vegades, assistir a un concert ensumant-me alguna cosa, preguntant-me què em trobaré i si l’espectacle em satisfarà, sobretot amb formacions desconegudes o gairebé, de les que sí que sé que practiquen aquesta classe de jazz, bastant allunyada dels cànons més acceptats pel públic natural del jazz (incloc aquí el bebop com a exemple clàssic de sonoritat, per descomptat...). Doncs amb Gonzalo del Val cal carregar-se de valor amb les seues facultats i aquesta capacitat enorme per navegar per tota classe de mars sonors procel·losos.

Els últims anys ha aconseguit una sonoritat pròpia marcada per la seua condició de bateria i per exercir de líder de formació aportant peces pròpies o arreglant estàndards de forma espectacular. En aquesta línia de progrés continu, el de Miranda de Ebro va se’n va anar a Dublín per impregnar-se de l’ambient musical del lloc i congeniar amb la gent, i va donar un nou pas de rosca al seu jazz gràcies a aquest Irish Trio que tant i bé m’ha sorprès. Ho he de reconèixer... Vaig sortir del local com si fos en un núvol, ja que el xou de Del Val amb Ronan Guilfoyle (baix elèctric) i Michael Buckley (saxo) va ser molt, molt bonic. Pura addicció.