Feliç trobada

Sent conscient l’organització del festival de l’enorme volença del públic per artistes de jazz híbrid com Ray Gelato, autèntic rei del swing actual i molt popular entre la parròquia

jazzera de la nostra ciutat, en aquesta ocasió ha apostat per presentar-nos una espècie de cosí germà musical de l’artista britànic. Ens referim al cantant i trombonista italià Luigi Gigi De Gaspari, més conegut com a Mr. T-Bone, de sorprenent retirada a l’star pop

Robbie Williams. Al comandament de The Uppertones, pot considerar-se un altre fenomen del jazz vintage d’avui, que amplia el seu variat ventall estilístic al rhythm & blues, a la rumba, al mambo i altres sonoritats balladores dels anys cinquanta o, sobretot, a l’ska i al rocksteady dels seixanta, tot plegat sota un segell identitari prou curiós però molt il·lustratiu anomenat Jamaican Boogie. La seua actuació de fa uns dies en format trio –segona entre nosaltres, ja que ja ens van visitar fa un parell d’anys amb el cartell del Ponent Roots Festival, 2016– i amb alineació acabada de remodelar (Phil Cuomo com a nou pianista i veus, a més del bateria Count Ferdie, ja conegut) va ser magnífica i va fer les delícies d’un respectable que va omplir el local i va gaudir sense fre del seu energètic xou. I és que aquest polifacètic creador milanès i la seua gent són un torrent a sobre de l’escenari i el seu repertori, farcit de gemmes de llegendes com Louis Prima, Johnny Otis, Dean Martin, Lloyd Price, The Platters o Roy Ellis, introduint-hi altres cançons d’autoria pròpia extretes dels seus formidables àlbums Closer to the Bones (2015) i Up, Up, Up (2017), van ser capaços de sumir en estat catàrtic tots els que vam assistir a la feliç trobada al Cafè.