Fórmula magistral

Crec que ja puc afirmar-ho amb rotunditat, malgrat que em falti encara per ressenyar aquesta actuació amb Gerard Nieto Reunion Three, a més de l’últim concert programat per a aquesta edició del Jazz Tardor de Lleida protagonitzat pels Saxofonistas Salvajes de Dani Nel·lo que ben aviat també veuran recreat en aquesta columna de crítica musical. La celebració dels vint-i-cinc anys del festival ha vingut acompanyada d’un cartell espectacular. La possibilitat de gaudir amb varietats jazzístiques per a tots els gustos és el que un espera d’un bon programador, a banda que sigui capaç d’unir sonoritats dispars que no grinyolin unes al costat de les altres. En aquesta línia argumental d’encert, hem de considerar l’actuació del gran pianista de Mataró Gerard Nieto al comandament del seu últim projecte, Reunion Three, en homenatge a aquell trio històric encapçalat per Nat King Cole que es va cobrir de glòria i fama durant la dècada dels anys quaranta.

Allà va sorgir un format nou amb piano, guitarra i contrabaix que va crear escola i que molts han imitat posteriorment. Ara, el mateix Nieto, secundat pel guitarrista Kike Angulo i el contrabaixista Pere Loewe, està recreant la seua fórmula magistral. Fent ús d’una fermesa executiva delicada, el trio va desgranar Reunion Blues, el seu disc posat en circulació aquest mateix any i que deixa ben clar i net que aquesta proposta de jazz per a tots els públics té encara sentit quan músics de tanta categoria decideixen ajuntar-se. La seua recreació magnífica d’estàndards de Milt Jackson, Juan Tizol, Django Reinhardt, Duke Ellington o Fats Waller, entre d’altres grans del gènere, van fer absolutament la resta.