CRÍTICADEMÚSICA
Brillantor i qualitat
Si escrivís, un rere l’altre, tots els noms i cognoms dels magnífics músics que conformen la Big Band de Lleida, amb tots els instrumentistes convidats que van anar a la seua última crida i al dels i les cantants que també van ser presents aportant-hi veus, ja en tindria prou text per a aquesta crítica musical. I és que aquesta ja veterana i tan especial formació local compta amb un nombre grandíssim de músics de gran calibre interpretatiu –professionals la majoria i uns quants aficionats que no es queden enrere– que quan es posen a fer junts música de la bona, el xou resultant sol ser d’una altura realment espectacular per la seua brillantor i qualitat. Aquest passat 2018 es van complir les seues noces de plata, efemèride que Jaume Olivé, el flamant director, es va encarregar de recordar durant el concert quan va parlar dels membres encara en actiu i també d’una altra gent que va formar part de la Big Band i hi va aportar llustre en la seua trajectòria. El cas és que l’actuació, amb sold out imponent, va anar repassant números diversos de la majoria dels espectacles que han ofert durant tots aquests anys: a saber, records memorables a Duke Ellington, Count Basie, The Beatles, Stan Kenton, Frank Sinatra, swing, soul, la dècada dels setanta... Amb els cantants entrant i sortint de l’escenari practicant solos, duos i trios, i els instrumentistes convidats simultaniejant-se també, segons la peça, amb els titulars, el cas és que tots els assistents vam disfrutar de valent amb aquesta formació tan nostra, a l’altura, o fins i tot millor, que moltes altres que existeixen amb –suposat– més prestigi i nom més contrastat. De veritat, res a envejar-los, en absolut. La cosa va ser sensacional.