Embriagadorament bell

Intèrpret: El Fill del Mestre.

Sala: Cafè del Teatre.

Data: 2 de febrer.

★★★✩✩ 

Seré sincer. Conec Jordi Gasión des que va sorgir artísticament fa més de vint anys, n’he seguit tota la trajectòria i els discos editats amb el seu alter ego o els apareguts amb el seu nom real. El Fill del Mestre és hereu de moltes tradicions sonores d’aquí, espanyoles i catalanes, però també ha begut, com no podia ser de cap altra manera, de fonts estilístiques anglosaxones de les últimes dècades. M’ha encantat el seu estil compositiu i interpretatiu des de sempre, ja que s’identifica molt amb la meua volença i estima cap al folk-rock. Em consta també que és un músic inquiet respecte al que l’envolta en el dia a dia i que no li fa fàstics tampoc a noves sonoritats i personalitats més contemporànies de les quals també extreu un gaudi boníssim. L’he vist col·laborar o compartir escenari amb gent local, des de Xavier Baró fins a Meritxell Gené passant per Clara Vinyals, Juan Lozano o Txabi Ábrego, entre d’altres. El cas és que m’han agradat sense excepció tots i cadascun dels seus discos des que va debutar encara que, també ho hauria de reconèixer, es tracta d’un artista al qual no he vist evolucionar la seua proposta pràcticament gens en aquest temps. M’imagino que ni ell mateix ho ha buscat ja que als seguidors ja ens va bé així i gaudim del seu art tal qual ens l’ha anat regalat d’entrega a entrega. L’acabem d’escoltar una altra vegada acompanyat de Txabi Ábrego, fidel escuder des de fa anys, i la seua actuació va resultar tan previsible –no és pejoratiu, en absolut– com embriagadorament bella, amb una agradable selecció de cançons velles i noves que van complir de sobres amb les nostres expectatives i van aconseguir delectar-nos de nou.