Assegurança de risc

Vells coneguts de l’afició local, amb visites sense anar més lluny en les dos últimes edicions del Jazz Tardor: Fernando Marco, com a duo de guitarres al costat de Dave Mitchell, el 2017, i el pianista Gerard Nieto en un trio d’homenatge a Nat King Cole, el novembre passat. Acompanyats molt eficaçment en aquesta ocasió del prometedor bateria Joan Casares –substitut d’última hora per malaltia de l’anunciat Xavi Hinojosa–, la proposta artística nocturna no va estar exempta de cert risc ja que es tractava d’emular la llegendària col·laboració protagonitzada per Jimmy Smith i Wes Montgomery durant els anys seixanta. Reconeguts històricament com dos dels millors estilistes dels seus respectius instruments, guitarra i orgue electrònic, les seues experiències junts van fer història i ens van deixar diverses entregues discogràfiques esplèndides i que no haurien de faltar en cap fonoteca de pro. Doncs, el que dèiem, acompanyats d’una exigua presència d’aficionats, proporcionalment inversa a la qualitat dels oficiants, la sessió va ser senzillament magnífica. Vam tornar a disfrutar dels formidables dots interpretatius als quals ens té tan ben acostumats el “sis cordes” castellonenc, però el que realment ens va sorprendre va ser el recital a l’orgue de Gerard Nieto, ja que no el coneixíem en acció fent ús d’una altra eina diferent del piano. Sabut és que ambdós instruments requereixen tècniques interpretatives diferents, però el que ens va quedar clar és que el de Barcelona és tan bo, també, amb les sonoritats Hammond. Xou deliciós amb tres músics de gran nivell i un repertori que no va deixar ningú indiferent. Al contrari.