Excepció digna d'estudi

Un aplaudiment per a la Sala Manolita per animar la moguda musical local amb iniciatives com Tu noche más Indie, que barreja personalitats artístiques de nou encuny al costat d’altres de més solera i amb l’adorn de flamants DJ per a cada sessió, acompanyats per l’amic Rafa Ariño, la ment pensant i fil conductor de l’assumpte. Per començar aquesta història amb magnífic peu, una estranya parella. D’una banda, el prestigiós músic, productor i, eventual punxa-discos, Guille Milkyway, àlies La Casa Azul, que va tancar la trobada delectant-nos amb la seua saviesa musical sobre els plats. Per l’altre, el quartet madrileny Carolina Durante, uns principiants que estan revolucionant l’actual panorama pop-rock espanyol, i ho han petat en xarxes socials amb tot just un any de trajectòria. Només sis cançons publicades en un parell d’EP, mitja dotzena més sense editar i alguns videoclips certament burletes, i que han estat ja requerits en diversos esdeveniments festivalers de substància com el FIB, el Sonorama, el BBK o el Mad-Cool, entre d’altres, sense –repeteixo– targeta de presentació discogràfica en format llarg, cosa que els confereix excepcionalitat digna d’estudi. Doncs sí, m’ho vaig passar bomba veient-los lluir actitud, desimboltura i gràcia tan punks, mitjançant un –encara– exigu repertori teixit a base de cançons molt provocatives com La noche de los muertos vivientes o Necromántico, i Cayetano el seu reconeixible i crític himne generacional, l’execució del qual ens va remuntar a noms mítics de fa tres o quatre dècades com Los Ejecutivos Agresivos, Hombres G o Los Nikis, dels qui es confessen admiradors. Una banda que farà parlar, segur, ja que promet i molt.