Detalls lluminosos

La nit dedicada al folk-rock del Festival Músiques Disperses MUD 2019 va donar joc, no hi ha cap dubte. Un dels descobriments més recents dels programadors del festival, el duo Kacy & Clayton, venia avalat per un àlbum meravellós, The Siren’s Song, editat fa una mica més d’un any sota supervisió del gran Jeff Tweddy, capitost dels Wilco, que va aplicar al suau folk-country vocal dels canadencs unes textures psicodèliques que han fet les delícies dels aficionats. En pla nu, només veus i guitarres, ens quedem una mica amb les ganes d’assaborir aquest món propi, pura alquímia, que reuneix tradició musical de tots dos costats de l’Atlàntic i que traspua calidesa i gran bellesa per tots els seus racons, i que durant l’enregistrament demostrava que tenia molts més matisos, detalls lluminosos que en aquesta ocasió en viu, per desgràcia, no van viatjar amb ells. The Parson Red Heads, al meu entendre, l’autèntic plat fort de la nit i un dels meus combos preferits d’última generació, ens van regalar un molt bonic concert, portant a col·lació les seues més infal·libles armes musicals. A saber: melodies infal·libles, guitarres frondoses i harmonies vocals encantadores amb el matrimoni format per Evan Thomas Way i Brette Marie donant el millor de si mateixos al servei d’un catàleg esplèndid de cançons per la seua altíssima qualitat creativa. Encara que es van esplaiar a Yeraling i Blurred Harmony, al meu judici els dos millors àlbums de la banda, també hi va haver espai per donar a conèixer temes recents recollits a Long Distance, l’última entrega discogràfica editada per Way sota la nova nomenclatura The Phasers. Tant per als seus seguidors veterans, com és el meu cas, com per als que els acabaven de descobrir –bastants, sospito–, l’experiència va resultar agradabilíssima, posant de manifest el seu enorme carisma personal i musical.