Autèntica festa

La clausura oficial d’aquesta edició del MUD 2019, alhora tan variada com interessant –el meu aplaudiment entusiasta al programador per la magnífica selecció oferta– va venir de la mà del Conjunto Papa Upa, una banda de calentes sonoritats tropicals que, tanmateix, té el seu quarter general d’operacions en la bonica però gairebé sempre humida i desagradable ciutat d’Amsterdam. L’esmentada inclemència meteorològica, gairebé permanent, no ha estat obstacle perquè el portuguès nascut a Veneçuela Alex Figueira, un bateria percussionista, compositor, productor i ocasional DJ, faci més de quinze anys que crea i exporta música des d’Holanda al món sencer. La veritat és que no es podia demanar un xou millor per deixar bon regust al públic que, de manera gairebé massiva, va acompanyar una rere l’altra totes les sessions del cartell. Aquest Figueira, tipus sens dubte molt carismàtic, va aconseguir al comandament de la seua banda de formidables instrumentistes mantenir des del minut u ballant tots els presents que es van divertir de valent amb la seua atractiva amanida de sons exòtics. A saber, ritmes africans i caribenys, preparats amb altes dosis de reggae, salsa, samba, cúmbia, merengue, soul, funk, surf i fins i tot pasdoble, van sonar ben greixats de la mà d’aquest músic poeta modern capaç, a més, de nodrir les seues melodies de textos de crítica sociopolítica envernissats d’un sarcasme digne de nota. El cas és que l’espectacle va deambular de menys a més i, al final, després d’un bon nombre de bisos que els assistents no van pregar sinó que van exigir, tal era el punt d’excitació si hem de ser justos amb la nostra valoració en conjunt, que haurem de qualificar d’autèntica festa.