La Pobla de Cérvoles, plena

Un té la sensació que els nostres estius s’han convertit en una espècie de competència sense fre a la qual s’han bolcat ciutats i pobles d’aquest país, atès que amb l’excusa de constituir-se en reclam turístic, més enllà del paisatge i del clima, ens estan asfixiant amb una oferta musical inassumible, ni en temps material ni tampoc econòmicament parlant.

Més enllà d’aquests cartells luxury de poblacions estivals de moda de les nostres costes i els de la capital que empalma, immisericordiosa, esdeveniments un darrere l’altre, des del juny fins al setembre, podem rastrejar possibilitats més humanitzades en llocs bonics i al més remots possible que ens permeten unir tranquil·litat i delit per sobre d’altres qüestions, potser, una mica més estressants.

Crec que aquesta és la línia per la qual des de fa uns anys es mou la Pobla de Cérvoles (Garrigues) que, amb comptagotes però amb immensa qualitat, fa anys que ofereix uns xous vacacionals gratis d’alt estànding com el protagonitzat aquest passat dia de la Mare de Déu d’Agost a mans del Randy Greer Quintet.

En una Sala del Foment preciosa, notable sonoritat i bona assistència de gent, el cantant nord-americà va lluir les seues bones maneres de singer al recrear el seu amor i una influència innegable per la figura del gran Nat King Cole dels temps del seu gloriós trio. Acompanyat per uns excel·lents Miguel Casany, guitarra; Aleix Alcoendas, orgue; Simonel Zaniol, bateria; i Enric Peidro, saxo, Greer va desgranar de forma impol·luta un repertori d’estàndards per a tots els públics, sens dubte el més adequat per a una parròquia segurament poc iniciada en el jazz com la d’aquella nit.