Calant als cors

El veritable objectiu d’aquesta ressenya, al marge de comentar la magnífica actuació del grup de folk cèltic O Val das Mouras, és poder recrear-me com es mereix en aquesta formidable i meritòria iniciativa musical que és el Festival Musiquem Lleida! I és que omplir els nostres carrers i locals any rere any –i en van catorze– amb un més que notable floret d’artistes i bandes dels més variats estils i atansar-los a tota la ciutadania per la cara, és a dir, de forma gratuïta i per a tots els públics, no és en absolut cosa de no res. Així que la meua més sincera felicitació i aplaudiment per a Carme Valls i el seu equip de la Coral Shalom per regalar-nos un esdeveniment d’una qualitat tan gran. Per molts anys... I com a mostra del que he exposat, el grup de l’Hospitalet de Llobregat, amb unes bones maneres formals i una qualitat interpretativa que no tenen res a envejar a formacions galaiques autòctones actuals. En poc temps han aconseguit interioritzar tant la ressonància i aires típics d’aquesta classe de manifestacions musicals d’aroma cèltica com el gallec com vehicle expressiu seu més habitual. Ja compten amb un parell de discos, Rosalía (2015) i A xustiza pola man (2017); a saber, el primer dedicat a la gran poetessa Rosalía de Castro, amb un so folkie profund i sentimental, i el següent, amb versos més contemporanis (Raspall, Marçal...), els continguts del qual, injustícia social, desigualtat, abandó de la terra o sexisme, segueixen per desgràcia de tan rabiosa actualitat. Vam gaudir de valent amb la bonica veu de Laura Lorenzo, que els seus cinc companys de grup vesteixen de muiñeira, jota, pop o ska, fins a aconseguir calar, i de quina manera, als nostres cors.