Plena de sensibilitat

Poc o res no sabia de Pavvla, alter ego de Paula Jornet, més enllà de la seua tasca com a actriu juvenil, sobretot pel seu feliç i exitós pas per La Riera de TV3. Vaig fer els deures i vaig devorar abans del seu concert a l’Espai Orfeó els seus dos primers àlbums i diverses cançons avançament del tercer que no tardarà a editar: Creatures (2016) i Secretly Hoping You Catch Me Looking (2018) publicats pel petit segell independent Luup Records. Com ens va explicar a l’inici de la seua actuació, va decidir marxar al Regne Unit per airejar-se artísticament i, de passada, activar la seua progressió i maduració musicals, fent incidència especial en l’aspecte compositiu. El resultat és la percepció d’un talent innegable i unes possibilitats que, per la seua joventut i desimboltura, apunten maneres. Sense perruca blava, un dels seus segells estètics diferenciadors al principi de la seua etapa, per timidesa potser? o per desig de singularitzar-se?, el cas és que, armada d’aquesta

Fender Stratocaster que toca de forma admirable, Pavvla ens va demostrar les seues grans capacitats component, tocant i interpretant, bàsicament en anglès, però sense menysprear per això l’espanyol i el català. Una bonica poètica actual i plena de sensibilitat que no desdenya certs components punxants, per demostrar que darrere del seu aspecte de nena innocent s’amaga una artista adulta com cap altra. Encara que se la pugui posar al mateix sac estilístic que Núria Graham, Alondra Bentley o Anni B Sweet, personalitats musicals d’aquí molt del meu gust i també anglocantants, jo crec que Pavvla és més propera a gent com Kristin Hersh, sempre enigmàtica i sorprenent.