Emocionals i envoltants

Sempre és saludable estar al cas del que es cou en matèria jazzística a Europa més enllà del Pirineu. Encara que a França, fins i tot des d’èpoques anteriors a la Segona Guerra Mundial, va començar a emergir una magnífica escena jazzística amb locals de substància, segells discogràfics i revistes especialitzades i, per descomptat, una plèiade de músics bastant notable, no sempre vam mantenir el feedback necessari amb els nostres veïns durant els anys que vam haver d’aguantar la dictadura i en què la cultura No oficial i alternativa als gustos del règim tant es va ressentir. Entrats ja en democràcia, la cosa va millorar i també aquesta sinergia entre França i Espanya, i se’n van beneficiar gèneres musicals alternatius a la música comercial imperant, com el jazz. A Lleida hem tingut l’oportunitat de gaudir de músics gals magnífics com Guy Laffitte o Thomas Bramerie, combos com Paris-Barcelona Swing Connection i Five in Orbit, participats per músics francesos al voltant del català establert a París Ramon Fossati o, per descomptat, el gran Stéphane Grappelli, que va protagonitzar un concert molt recordat pels aficionats locals al Granados. Li toca ara a un altre Stéphane, de cognom tan cinematogràfic com Belmondo, un formidable trompetista i fiscornista amb un llenguatge propi molt melòdic i sensual, a més d’avantatjat compositor. Va acudir acompanyat de dos cracs més, el bateria Gonzalo del Val i el contrabaixista Manel Fortià, i junts van protagonitzar un xou molt complet i variat sonorament que va agradar molt a tots els presents atesa la destresa interpretativa del trio i el repertori envoltant i emocional que van escollir per obsequiar-nos.