Envejable joventut

El canvi de dècada entre els seixanta i setanta va veure nàixer i florir un bon nombre de bandes que van fer de la fusió del rock, el rhythm’blues, el jazz i el funk, el seu segell d’identitat sonora més reconeixible. Parlo de formacions com els primers Chicago, Blood Sweat and Tears, Electric Flag, The Ides of March, Malo o fins i tot els Rare Earth menys progressius, que a part de potents seccions rítmiques també comptaven amb molt bones seccions de metall o vents, a més d’utilitzar veu solista i harmonies com a vehicles d’expressió prominents. El sextet de Nova Orleans Naughty Professor, encara que no tenen cantant, beuen instrumentalment de tota aquesta fabulosa tradició musical nord-americana. El combo, format pel guitarrista Bill Daniel, Noah Young, al baix, el bateria Sam Shahin, els saxofonistes Nick Ellman i Ian Bowman, a banda del trompetista John Culbreth, malgrat la seua rabiosa i envejable joventut, ha aconseguit en pocs anys llaurar-se un prestigi ressenyable entre els aficionats a aquest gènere musical híbrid, però no només els del seu país sinó també a Europa.

Els quatre àlbums encunyats per ells fins avui –els enregistraments d’estudi Out on a Limb (2015), In the Flesh (2016), Identity (2017) i el directe Recorded Live At The 2017 New Orleans Jazz & Heritage Festival (2018)– constitueixen la prova irrefutable de les seues grans capacitats tècniques i d’un innegable talent creatiu. Per tot plegat, no és estrany que la seua actuació a Lleida causés tan profunda commoció entre el públic, que gairebé va omplir a vessar el Cafè de l’Escorxador, aconseguint un estat d’excitació no gaire habitual per aquests verals.